Hotels Meritxell

Fa uns dies, la Ministra Chacón va visitar L’Hospitalet i,com si es tractés d’un regal de Reis avançat, va anunciar que destinaria milions d’euros per reformar les vivendes afectades per les obres del TAV. Un cop més, des del govern de l’Estat s’arriba tard i la Ministra pretén tapar amb diners el desastre creat pels seus. Canvis de finestres, reallotjament de veïns afectats en hotels de luxe...Des de CiU creiem que aquestes són unes mesures electoralistes (Chacón serà la candidata del PSC per Barcelona a les eleccions de març) i que després de més de dos anys d’obres, sorolls, esvorancs i brutícia, aquesta pluja de diners no farà oblidar les molèsties que els veïns han hagut de patir durant tant temps. Si aquestes mesures es creien necessàries per què s’ha hagut d’esperar a que el problema sortís als diaris? Se’ns dubte, es tracta de mesures a la desesperada del PSC per la proximitat de les eleccions.

CiU fa més de dos anys que ens preocupem de les conseqüències de les obres del TAV al seu pas per L’Hospitalet. Han estat moltes les iniciatives que hem tirat endavant a l’ajuntament de L’Hospitalet, quan ningú es preocupava de les molèsties que patien els veïns, i tant des del Parlament de Catalunya com des del Congrés i el Senat, hem liderat i reclamat ajudes pels veïns del Gornal. Si realment el PSC estigués preocupat dels veïns afectats, hauria de donar suport a la iniciativa presentada per CiU al Parlament: aprovar mesures amb indemnitzacions pels danys morals patits igual que en el seu dia es va fer amb els veïns del Carmel. La gent va sortir al carrer.

Centenars de milers de ciutadans varem sortir al carrer per reclamar respecte pel País i mostrar amb serenitat i amb contundència que som un poble que volem ser respectats i volem decidir el nostre futur.Som una nació i tenim dret a decidir. Així ho deixàvem clar milers de ciutadans (gent de tota classe i condició, gent jove, gent gran, famílies...) i això, agradi o no agradi, és una realitat. Varem ser molts els que sortirem al carrer, però també hi hagueren absències significatives. Evidentment parlo del Partit Socialista i el seu cap de files, el president Montilla.L’absència del partit popular, no era una novetat, però per a molts, si que va ser una sorpresa,

l’absència tant contundent del partit socialista. Ahir, se’ns mostrava amb tota rotunditat la realitat i la dificultat que té el partit socialista i amb ell el President Montilla , de posar per davant els interessos de Catalunya als interessos de partit. Vull ser justa, cal dir que varen haver-hi dues honroses excepcions, en Pasqual Maragall i en Jaume Sobrequés, ningú més, ningú que estigui en actiu i en primera línea del partit dels socialistes a dia d’avui.Així, es mostrava a través de la manifestació, que la gent, més enllà de les formacions polítiques sortia al carrer, però també es mostrava,

que només els partits d’obediència catalana, sabien estar al cantó de la gent, formar part de la gent, en definitiva interpretar la voluntat del País. El PSC va optar per quedar-se a casa al igual que el PP.Més igual si érem 200.000 o bé 700.000 (versió guàrdia urbana o versió convocants) nosaltres sabem que érem una multitud, i els que volen minimitzar-ho, també. Espero que n’hagin pres nota. Així mateix, espero que n’hagin pres nota aquells que governen amb els absents.Ahir es va demostrar que hi ha un eix nacional que uneix molta gent, un eix nacional que tots sabem que té majoria al Parlament de Catalunya, un eix nacional que reclama la capacitat de decidir sobre les infraestructures, inclòs l’aeroport.Quina explicació té tot plegat?